(Article d’abril per al Diari de La Barceloneta)
Ja són aquí: els dies més llargs, els xiringuitos a la platja… i els núvols de pol·len i partícules vàries que faran, com cada any, que determinades persones travessin la primavera amb ulls plorosos i nas tapat. És l’al·lèrgia estacional que ataca de nou.Les autoritats sanitàries adverteixen que enguany la previsió de grans de pol·len per metre quadrat és el doble que l’any passat, i recomanen la vacunació. I com que a la nostra cultura la prevenció no juga un paper rellevant, no haurem pres la precaució de reforçar la immunitat, així que, un cop comencin les llàgrimes, recorrerem com sempre al tractament farmacèutic que ens fa l’apanyo, o als remeis que la Natura ens ofereix per a pal·liar tan molesta condició.
Així doncs, trobarem de nou cartells comercials sobre la Vitamina C, gran anti-oxidant i anti-al·lergènic,
l’Angèlica o Dong Quai, que disminueix la sensibilitat a patògens, els Carotens, que reforcen la mucosa respiratòria, la Vitamina E, gran anti-inflamatòria, i un llarg etcètera. De la mateixa manera, les revistes de salut ens parlaran de la conveniència d’evitar aliments com els làctics, blat o sucres, que empitjoren el quadre respiratori, ens recomanaran consumir all i ceba, rics en quercitina, d’efecte anti-histamínic, i ens instaran a beure sucs de verdures al matí, per tal d’augmentar les defenses.
Certament, aquests savis consells poden alleugerar el patiment dels al·lèrgics durant l’estació de les flors. Però de segur que a aquells que porten tota la vida arrossegant aquesta creu, els agradaria trobar una fórmula màgica que els alliberés d’aquesta condemna per sempre més. O, si més no, d’entendre perquè a ells els ha tocat aquesta loteria, i al veí del costat, que respira el mateix aire, no.
Per tal de poder entendre què determina que un individu sigui al·lèrgic o no, val la pena explorar el camp de la metafísica que ens assegura que aquesta, com moltes malalties (per no dir totes), és una somatització més. Segons aquest plantejament, una reacció al·lèrgica és la manifestació física d’una agressivitat no reconeguda que es trasllada al cos, ja que no és acceptada a la consciència. Aquesta hiper-reacció a certes partícules aèries, és doncs la traducció corporal d’una inconfessable por a determinades coses. I si cerquem el simbolisme dels més comuns al·lèrgens, trobarem que el pel dels animals està vinculat a les carícies i a l’amor, el pol·len a la fertilitat i la procreació, i el pols domèstic a la brutícia i a la impuresa. D’altra banda, el nas simbolitza el reconeixement d’un mateix, i la febre del fenc delata una congestió emocional.
És possible que aquesta hipòtesi ens provoqui incomoditat, ja que a ningú li agrada reconèixer les mancances, però és sens dubte una bona oportunitat de viure la malaltia des de un altre perspectiva. Perquè la veritable sanació implica sempre una reflexió i un treball personal que, més enllà de la curació física, ens apropa a la felicitat.